28 d’abril del 2010

Quina Feinada!!!



Mooooolta feina, això és el que tinc des de que em vaig embolicar en fer una cortina a base de càpsules nespresso reciclades.

Sempre he tingut un costat bastant creatiu, pero no per dibuixar o pintar, sinó per fer manualitats que quan vaig acabar l'escola vaig encaminar en fer arrecades per ús propi.

Primer vaig començar en comprar peces de fuasta, metall o plàstic i combinar-les tot enfilant-les en fil de cuca o filferro. Després va ser el fimo, una massa de colors diferents que es treballa com plastilina i un cop feta la forma es posa una estona al forn i tens unes arrecades al teu gust.

Fins aquí el consum era propi fins que se'm va acudir regalar-ne alguna a les meves companyes de feina, ja que m'havia sortit una fornada bastant productiva i jo no me les posaria totes. Elles em van dir que de cap de les maneres, que no volien regals sinó que me les compràven. I així vaig muntar un petit (molt petit) negoci dins el meu cercle de treball, i em vaig fer "famosa" en tota l'empresa. Encàrrecs, aquí, col·lecció d'estiu o d'hivern cap allà, i anar fent negoci.

La plastilina ja em començava a cansar i vaig decidir reciclar les càpsules de nespresso i fer-ne arrecades, collarets i anells. N'hi han de colors ben variats, i és una llàstima llençar-les!! (catalana, catalana)
Això també agradava molt, però és una cosa a l'abast de tothom i que molta gent sabia fer, així que vaig decidir fer una cortina per casa meu. Vaig començar a donar veus a la gent que pren aquest tipus de cafè perquè me'n guardessin les càpsules usades, però és clar, les càpsules s'han de buidar, netejar, assecar, xafar i muntar. Una feina mooooooooooolt entretinguda, us ho ben asseguro!!!!!!!!

I això és el que vaig fer tot el dissabte passat:




Fent numeros he calculat que necessito 980 càpsules per banda, o sigui 1960 càpsules. Penso que en tinc una mica més de la meitat. Si no teniu feina podeu venir a ajudar-me!!!!

19 d’abril del 2010

maleïts papers

Avui en dia, en el temps de les noves tecnologies i estalviar paper trobo vergonyós que un paper de mida més petita que un dinA4 sigui taaant i taaant important.

El cap de la meva parella no sempre està on ha d'estar i sovint no sap on deixa els papers, que no és el mateix que perdre el papers...
I jo em pensava que remenant a la web del meu ajuntament podria imprimir-ne una còpia pero resulta que no, que m'haig d'apersonar a l'oficina, això si, en horari de matí i agafar número i esperar que me'l vulguin fer, clar.

I per altre banda, en el lloc on me'l demanen si no porto el paper en qüestió no poden fer res.

Maleïts papers i paparets!!!!!!!!!!!

La vritat és que finalment m'emprenya que la gent sigui tant poc responsable i perdi aquest tipus de papers taaant importants i no ho arregli qui l'ha perdut sino una altre persona... bé, ja ho arreglarem.

17 d’abril del 2010

1a vegada

Podriem dir que per tot hi ha una 1a vegada, a vegades costa més i a vegades menys, tot depenent de les ganes que un hi posi.

Això del blog feia molt de temps que en sabia l'existència. Més aviat una persona bastant propera n'escriu un 2 o 3 cops per setmana i m'agrada molt llegir-lo, així sembla que per poc que ens veiem no perdem mai el contacte.
I com que aquesta setmana ha sigut una d'aquelles on he fet coses que feia temps que les volia fer pero per por, per diners o per falta de temps no les feia. I una d'elles ha sigut crear un blog.

Ara només falta escriure-hi sovint, si els de fecsa-endesa i els de telefonica em deixen conectar-me a internet des de casa. Cosa no gens fàcil en aquests temps que corren....