És curiós , que en les èpoques que corren hi hagi gent tant dolenta i taant pocavergonya...
Em mog per uns àmbits un tant dificils, amb espais tancats, sense finestres i on l'ambient es pot tallar amb ganivet (depenent de qui el frecuenti). La no renovació de personal i el frec a frec diari fan que les tensions vagin en augment i només es descansi quan determinada persona està de vacances, pero no t'anadones pq ja n'hi ha una a altre que t'està posant pals a les rodes pq no evolucionis.
I amb això vull dir que, ja no m'haig de preocupar de la rivalitat entre persones d'una mateixa carrera i especialitat sinó que és una lluita contínua amb tota la resta de personal que ens envolta, pero per altre banda no podem treballar per separat.
Penso que tooots els professionals que han de desenvolupar unes habilitats físiques i psíquiques que no s'adquireixen estudiant 20 anys seguits, s'haurien d'apuntar lo malament que s'ho van passar en els seus inicis. I recordar-los que abans de criticar als teus companys, els hi has de donar, almenys, una oportunitat.
I si s'ha criticat a proposit (per esclafar als companys) i es demostra que s'ha jutjat abans de temps i erroniament s'ha de saber demanar perdó. És molt important per la persona criticada.
Avui us escric això pq m'han demanat perdó, d'una manera bastant esquemàtica, pero podrem consderar-ho una disculpa si tenim en compte que venia d'una de les llengües més emberinades que conec.
HE DIT...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Benvinguda a les relacions humanes laborals on la frase més feta servir és la de "maricon l'últim" amb perdó pel col.lectiu.
ResponEliminaTenir un ambient de treball complicat amb uns companys pocavergonyes que només pensen en el seu benefici personal i en posar travetes als altres pot ser un suplici. Què dur!
ResponElimina