És curiós , que en les èpoques que corren hi hagi gent tant dolenta i taant pocavergonya...
Em mog per uns àmbits un tant dificils, amb espais tancats, sense finestres i on l'ambient es pot tallar amb ganivet (depenent de qui el frecuenti). La no renovació de personal i el frec a frec diari fan que les tensions vagin en augment i només es descansi quan determinada persona està de vacances, pero no t'anadones pq ja n'hi ha una a altre que t'està posant pals a les rodes pq no evolucionis.
I amb això vull dir que, ja no m'haig de preocupar de la rivalitat entre persones d'una mateixa carrera i especialitat sinó que és una lluita contínua amb tota la resta de personal que ens envolta, pero per altre banda no podem treballar per separat.
Penso que tooots els professionals que han de desenvolupar unes habilitats físiques i psíquiques que no s'adquireixen estudiant 20 anys seguits, s'haurien d'apuntar lo malament que s'ho van passar en els seus inicis. I recordar-los que abans de criticar als teus companys, els hi has de donar, almenys, una oportunitat.
I si s'ha criticat a proposit (per esclafar als companys) i es demostra que s'ha jutjat abans de temps i erroniament s'ha de saber demanar perdó. És molt important per la persona criticada.
Avui us escric això pq m'han demanat perdó, d'una manera bastant esquemàtica, pero podrem consderar-ho una disculpa si tenim en compte que venia d'una de les llengües més emberinades que conec.
HE DIT...
11 de juny del 2010
28 d’abril del 2010
Quina Feinada!!!
Mooooolta feina, això és el que tinc des de que em vaig embolicar en fer una cortina a base de càpsules nespresso reciclades.
Sempre he tingut un costat bastant creatiu, pero no per dibuixar o pintar, sinó per fer manualitats que quan vaig acabar l'escola vaig encaminar en fer arrecades per ús propi.
Primer vaig començar en comprar peces de fuasta, metall o plàstic i combinar-les tot enfilant-les en fil de cuca o filferro. Després va ser el fimo, una massa de colors diferents que es treballa com plastilina i un cop feta la forma es posa una estona al forn i tens unes arrecades al teu gust.
Fins aquí el consum era propi fins que se'm va acudir regalar-ne alguna a les meves companyes de feina, ja que m'havia sortit una fornada bastant productiva i jo no me les posaria totes. Elles em van dir que de cap de les maneres, que no volien regals sinó que me les compràven. I així vaig muntar un petit (molt petit) negoci dins el meu cercle de treball, i em vaig fer "famosa" en tota l'empresa. Encàrrecs, aquí, col·lecció d'estiu o d'hivern cap allà, i anar fent negoci.
La plastilina ja em començava a cansar i vaig decidir reciclar les càpsules de nespresso i fer-ne arrecades, collarets i anells. N'hi han de colors ben variats, i és una llàstima llençar-les!! (catalana, catalana)
Això també agradava molt, però és una cosa a l'abast de tothom i que molta gent sabia fer, així que vaig decidir fer una cortina per casa meu. Vaig començar a donar veus a la gent que pren aquest tipus de cafè perquè me'n guardessin les càpsules usades, però és clar, les càpsules s'han de buidar, netejar, assecar, xafar i muntar. Una feina mooooooooooolt entretinguda, us ho ben asseguro!!!!!!!!
I això és el que vaig fer tot el dissabte passat:
Sempre he tingut un costat bastant creatiu, pero no per dibuixar o pintar, sinó per fer manualitats que quan vaig acabar l'escola vaig encaminar en fer arrecades per ús propi.
Primer vaig començar en comprar peces de fuasta, metall o plàstic i combinar-les tot enfilant-les en fil de cuca o filferro. Després va ser el fimo, una massa de colors diferents que es treballa com plastilina i un cop feta la forma es posa una estona al forn i tens unes arrecades al teu gust.
Fins aquí el consum era propi fins que se'm va acudir regalar-ne alguna a les meves companyes de feina, ja que m'havia sortit una fornada bastant productiva i jo no me les posaria totes. Elles em van dir que de cap de les maneres, que no volien regals sinó que me les compràven. I així vaig muntar un petit (molt petit) negoci dins el meu cercle de treball, i em vaig fer "famosa" en tota l'empresa. Encàrrecs, aquí, col·lecció d'estiu o d'hivern cap allà, i anar fent negoci.
La plastilina ja em començava a cansar i vaig decidir reciclar les càpsules de nespresso i fer-ne arrecades, collarets i anells. N'hi han de colors ben variats, i és una llàstima llençar-les!! (catalana, catalana)
Això també agradava molt, però és una cosa a l'abast de tothom i que molta gent sabia fer, així que vaig decidir fer una cortina per casa meu. Vaig començar a donar veus a la gent que pren aquest tipus de cafè perquè me'n guardessin les càpsules usades, però és clar, les càpsules s'han de buidar, netejar, assecar, xafar i muntar. Una feina mooooooooooolt entretinguda, us ho ben asseguro!!!!!!!!
I això és el que vaig fer tot el dissabte passat:
Fent numeros he calculat que necessito 980 càpsules per banda, o sigui 1960 càpsules. Penso que en tinc una mica més de la meitat. Si no teniu feina podeu venir a ajudar-me!!!!
19 d’abril del 2010
maleïts papers
Avui en dia, en el temps de les noves tecnologies i estalviar paper trobo vergonyós que un paper de mida més petita que un dinA4 sigui taaant i taaant important.
El cap de la meva parella no sempre està on ha d'estar i sovint no sap on deixa els papers, que no és el mateix que perdre el papers...
I jo em pensava que remenant a la web del meu ajuntament podria imprimir-ne una còpia pero resulta que no, que m'haig d'apersonar a l'oficina, això si, en horari de matí i agafar número i esperar que me'l vulguin fer, clar.
I per altre banda, en el lloc on me'l demanen si no porto el paper en qüestió no poden fer res.
Maleïts papers i paparets!!!!!!!!!!!
La vritat és que finalment m'emprenya que la gent sigui tant poc responsable i perdi aquest tipus de papers taaant importants i no ho arregli qui l'ha perdut sino una altre persona... bé, ja ho arreglarem.
El cap de la meva parella no sempre està on ha d'estar i sovint no sap on deixa els papers, que no és el mateix que perdre el papers...
I jo em pensava que remenant a la web del meu ajuntament podria imprimir-ne una còpia pero resulta que no, que m'haig d'apersonar a l'oficina, això si, en horari de matí i agafar número i esperar que me'l vulguin fer, clar.
I per altre banda, en el lloc on me'l demanen si no porto el paper en qüestió no poden fer res.
Maleïts papers i paparets!!!!!!!!!!!
La vritat és que finalment m'emprenya que la gent sigui tant poc responsable i perdi aquest tipus de papers taaant importants i no ho arregli qui l'ha perdut sino una altre persona... bé, ja ho arreglarem.
17 d’abril del 2010
1a vegada
Podriem dir que per tot hi ha una 1a vegada, a vegades costa més i a vegades menys, tot depenent de les ganes que un hi posi.
Això del blog feia molt de temps que en sabia l'existència. Més aviat una persona bastant propera n'escriu un 2 o 3 cops per setmana i m'agrada molt llegir-lo, així sembla que per poc que ens veiem no perdem mai el contacte.
I com que aquesta setmana ha sigut una d'aquelles on he fet coses que feia temps que les volia fer pero per por, per diners o per falta de temps no les feia. I una d'elles ha sigut crear un blog.
Ara només falta escriure-hi sovint, si els de fecsa-endesa i els de telefonica em deixen conectar-me a internet des de casa. Cosa no gens fàcil en aquests temps que corren....
Això del blog feia molt de temps que en sabia l'existència. Més aviat una persona bastant propera n'escriu un 2 o 3 cops per setmana i m'agrada molt llegir-lo, així sembla que per poc que ens veiem no perdem mai el contacte.
I com que aquesta setmana ha sigut una d'aquelles on he fet coses que feia temps que les volia fer pero per por, per diners o per falta de temps no les feia. I una d'elles ha sigut crear un blog.
Ara només falta escriure-hi sovint, si els de fecsa-endesa i els de telefonica em deixen conectar-me a internet des de casa. Cosa no gens fàcil en aquests temps que corren....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
